Fa molts dies que venim parlant sobre tú, tots comenten, tots diuen açò o allò...
Ahir arribaren notícies d'un fatal desenllaç...
Sols sé com em sent, pense en com s'ha de sentir la teua familia, la teua germana...
Poc és pot afegir...em quede en els bons moments compartits en un dels meus "Bravehearts"...
Amb molta estima i un dolor opressiu... adéu!
Un fort abraç a tota la teua família, especialment a una de les meus princeses, Marta.
Judit R. Cañizares

"Grant me the serenity to accept the things I cannot change,
the courage to change the things I can, and the wisdom to know the difference".
THE FAULT IN OUR STARS. John Green


**Les LLeis de la UE exigeixen que s'informe als visitants de l'ús de Cookies en el blog.**

Les fotografies i vídeos que poden visionar-se en aquest blog estan penjades directament als servidors de blogger (Google), en ningun moment provenen de reds socials ni pàgines webs o espais d'emmagatzament, com YouTube, Flickr. . .

"Domina el cor i usa la ment" no es fa responsable de l'ús indegut de l'esmentat material.

El seu fi sempre serà altruista. Demanem que es faça un ús correcte i lícit de tot el seu contingut.

Per poder visualitzar els vídeos, necessiteu tindre actualitzat el "Macromedia Flash © (Adobe )" en el vostre navegador.


PROMOCIÓ 2015-2017



 La setmana passada, passejant per la plaça major d'Alcoi, em vaig trobar amb una velleta que seia a un banc prenent el sol, segons ella, els últims rajos de sol d'aquest estiu.
       Vaig seure al seu costat a descansar una estona després d'una excursió i, com aquell que no fa...em va contar que coneixia uns xiquets/es d'Almenara i que aquest curs escolar ens tornaria la visita i hauríem de mostrar-li el nostre poble i contar-li les històries que des de que era jove havia escoltat sobre el mateix.
       Em va preguntar per vosaltres, que si us coneixia, que si sabia qui éreu...Ella es sentia orgullosa d'eixos xiquets/es que aquest estiu havien conegut una colla de xiquets/es de Múrcia que havien vingut a València a menjar-se la Lluna...
       Arribat aquest punt no entenia res, jo li deia que sí a tot, però em feia vergonya tractar-la com si no sabés el que estava dient...i què contar-vos quan em digué que éreu ELS PIRATES DEL S.XXI, d'eixos pirates que mai no ploren, però ja sí que no entenia res. Ella va insistir, sí els alumnes de la teua nova promoció són PIRATES, PIRATES DELS QUE NO PLOREN...ja hi veuràs.
       A la fi, va arribar l'hora d'acomiadar-se i abans d'anar-se´n em va donar uns quants consells i em digué unes paraules per vosaltres: "No deixeu el bon camí i arribareu a la fi"...Ah! I que n'oblideu trobar sana i salva eixa professora que diuen que ha desaparegut.
       Bé, sols resta dir-vos que La Velleta us coneixia molt bé i que espera que quan vinga a veure'ns , tot el que li contem siguen bones noves.
                      Benvinguts, Pirates del S.XXI



"No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.

No te dejes vencer por el desaliento.

               ...

        No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.

No dejes de creer que las palabras y las poesías 
sí pueden cambiar el mundo.

               ...

        La vida es desierto y oasis.

Nos derriba, nos lastima,

nos enseña,

nos convierte en protagonistas

de nuestra propia historia.

Aunque el viento sople en contra,

la poderosa obra continúa:

Tu puedes aportar una estrofa.

No dejes nunca de soñar,

porque en sueños es libre el hombre.

                 ...           

        Piensa que en ti está el futuro

y encara la tarea con orgullo y sin miedo.

Aprende de quienes puedan enseñarte.

                  ...

        No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas …"

                     WALT WHITMAN (1819-1892)